Encuadernación: Rústica
Colección: El balancí, 677La Maria, una dona fantasiosa que té el do de convertir les reunions de la comunitat de veïns en emotives teràpies de grup, mor de sobte en un accident de moto. Deixa en herència una fi lla de sis anys i una carta. La nena es diu Mandorla perquè en néixer era petita com una ametlla. I ja en el nom du tot l¿encant i l¿absurditat del seu destí.En la carta, la mare li explica que el seu pare és un dels veïns de l¿edifi ci. Però ¿qui, de tots els sospitosos, tenia una relació tan íntima i secreta amb la Maria i ara haurà d¿assumir la responsabilitat? Després d¿una llarga reunió sense que ningú confessi, els veïns decideixen per unanimitat acollir i criar la Mandorla entre tots.Així, d¿any en any, i de pis en pis a través de la mirada desconcertada d¿una nena que creix, s¿enamora i busca el seu pare, encenem els llums, i descobrim les ombres, d¿unes famílies aparentment normals. I gràcies al cor palpitant, ara alegre ara desesperat, d¿una protagonista inoblidable, els valors tradicionals sobre la veritat i la mentida, la parella o la família, el bé i el mal s¿esquerden i mostren les claus d¿una comèdia humana que ens ateny a tots. Perquè «tots vivim en la ignorància d¿alguna cosa que ens afecta».