Les darreres cartes de Jacopo Ortis apareix l'any 1802, i produí una sensació extraordinària. El seu patriotis-me marcà la imaginació italiana. Pensem que a l'alba del segle XIX, Itàlia és una terra dominada per les potències estrangeres, i que ha patit dos segles de decadència política i de contínues guerres, cosa que ha portat el poble a desinte-ressar-se per la seva sort. Les idees polítiques de la novel-la són transformades en pura poesia apassionada, humana, civil, i això tocarà el cor dels conspiradors del Risorgimento.